Germanes i germans en Crist Jesús, a l’inici del Sant Temps de Quaresma, l’evangeli que la litúrgia de la Paraula ens fa meditar, ens interpel·la sobre el sentit profund de cada acte, de cada gest que fem o de cada paraula que parlem. És viure com els justos o com els injustos? El nostre Mestre Jesucrist ens mostra el camí que hem de seguir, la manera d’actuar si volem viure com a persones justes. Es posa una condició, i hem de complir-la: voler viure com a persones justes. Perquè sense aquesta voluntat, que ha de prendre una decisió decisiva, com diria santa Teresa d’Àvila, no es pot fer res greu en la nostra vida espiritual.
Com cada any, prenem resolucions per aquest temps de gràcia. Però quin objectiu volem aconseguir? Aquesta pregunta em sembla important i em preocupa primer. Segurament aquesta no és la nostra primera Quaresma, així que si podem mirar enrere, mirant enrere els nostres esforços de Quaresma durant un, dos o tres anys, què podem observar? Això havia donat un veritable fruit en la nostra vida de fe? Si la nostra resposta és sí, és perquè hem avançat en la nostra relació personal amb Crist, si és no, estem convidat a revisar primer i clarament què volem en aquest temps de la nostra formació en combat espiritual, per aquest any de gràcia.
Tots tenim, més o menys, el desig d’atreure l’atenció dels nostres contemporanis cap a nosaltres, de fer-nos passar, malauradament, per algú que no som. El nostre anomenat honor, glòria, ens treu del camí de la salvació i ens dirigim directament cap a la nostra perdició. Jesucrist, com cada any, ens explica com hem de viure aquest Temps Sant, això amb l’únic objectiu de voler agradar al Bon Senyor, si agrada el Senyor, automàticament viurem com a persones justes. Voler agradar-lo vol dir evitar tot en la nostra vida que el pugui fer mal, que pot portar nos a trencar la comunió amb ell, com van fer els nostres primers pares, escoltant la veu d’un desconegut.
Sí que dejunarem durant aquests dies, segur que resarem una mica més del que és habitual, i farem actes de caritat. La recomanació que avui ens fa el Senyor i que ens ha d’acompanyar durant tota aquesta Quaresma i més enllà, al llarg del nostre pelegrinatge terrenal, és actuar d’amagat, no donar-nos en espectacle, només Déu ha de ser testimoni del que hem decidit de fer per amor per ell. No he de dejunar per baixar de pes, aquest no és el moment de fer dieta, encara que amb el dejuni perdré una mica de pes, el dejuni em permet desenvolupar la gràcia de la força i el domini de mi mateix, no només a la cara de beure i menjar, molt més davant de cada situació capaç de fer-me sortir de mi mateix. La meva vida de pregària amb aquest esperit seria més una trobada d’amor amb el meu Senyor, Ell que m’estima més del que pot fer ningú en aquesta terra, i més que jo mateix. En aquest impuls, la nostra vida d’oració seria realment la respiració de la nostra ànima, no podríem separar-nos d’ell, estaríem totalment transformats en ell i per ell.
El fruit d’aquesta vida d’intimitat amb el Senyor només es pot abocar sobre el nostre proïsme, a través d’actes de caritat que realitzarem envers ell i que respectin la seva dignitat, que es fan únicament per amor al Senyor i per agradar-li. De fet, veurem en cada persona que ens trobarem, la imatge i semblança de Déu.
Que el Senyor ens concedeixi viure el nostre entrenament en el combat espiritual amb aquest esperit, per a la Glòria del seu Sant Nom i per a la nostra santificació.